Carme Riera.

Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) és doctora en Filologia Hispànica i catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professora visitant en diverses universitats nord-americanes i ha impartit cursos i conferències en altres tantes universitats europees. Ha publicat nombrosos estudis sobre poesia espanyola del segle XX. En l'actualitat és comissària de l'Exposició El Quixot i Barcelona i directora del congrés «Cervantes i Barcelona», que se celebrarà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2005. Dirigeix la col·lecció Clásicos y Raros de la Editorial Montesinos. És membre de la Real Academia de Buenas Letras.

Com a autora de ficció, es va donar a conèixer el 1975 amb el llibre de relats Te deix, amor, la mar com a penyora, que des de llavors no ha deixat de reeditar-se. La seva novel·la Dins el darrer blau (1994), basada en la història dels jueus conversos mallorquins, va obtenir en 1995 el Premi Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura, concedit per primera vegada a una novel·la en llengua catalana, a més dels premis Pla, Crexells i Lletra d'Or (que atorga la crítica al millor llibre de l'any en català), així com el Premi Internacional d'Itàlia Elio Vittorini. L'autora també ha estat guardonada amb els premis Prudenci Bertrana (1980) Ramon Llull (1991) i Anagrama d'assaig (1987).

L'any 2000 va aparèixer Cap al cel obert (2001), guardonada amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i amb el Premi de la Crítica de la Revista Serra d'Or. Durant l'any 2004 s'ha publicat La meitat de l'ànima (Premi Sant Jordi de Novel·la).

Ha col·laborat en nombroses publicacions, entre les quals destaquen Quimera, Ínsula, Revista de Occidente, El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. La seva obra ha estat traduïda al castellà, a l'anglès, a l'alemany, al portuguès, al grec, a l'holandès, al rus, a l'hebreu, al romanès i a l'hongarès.

Bibliografia seleccionada

NARRATIVA
Te deix, amor, la mar com a penyora. Barcelona: Laia, 1975
Jo pos per testimoni les gavines. Barcelona: Laia, 1977
Una Primavera per a Domenico Guarini. Barcelona: Edicions 62, 1980
Qüestió d´amor propi. Barcelona: Laia, 1987
Joc de miralls. Barcelona: Planeta, 1991
Contra l’amor en companyia. Barcelona, Destino, 1991
Dins el darrer blau. Barcelona, Destino, 1994
Temps d’una espera. Barcelona: Columna, Barcelona, 1998
Cap al cel obert. Barcelona: Destino, 2000
La meitat de l’ànima. Barcelona: Proa, 2004

OBRA TRADUÏDA A L’ESPANYOL
Te dejo el mar. Madrid: Espasa Calpe, 1991
Una Primavera para Domenico Guarini. Barcelona: Montesinos, 1981
Cuestión de amor propio. Barcelona: Tusquets, 1988
Por persona interpuesta. Barcelona: Planeta, 1989
Contra el amor en compañía. Barcelona: Destino, 1991
En el último azul. Madrid: Alfaguara, 1996
Tiempo de espera. Barcelona: Lumen, 1998
Por el cielo y más allá. Madrid: Alfaguara, 2001
La mitad del alma. México: Alfaguara, 2004

OBRA PUBLICADA EN ESPANYOL
ASSAIG
La escuela de Barcelona. Barcelona: Anagrama, 1987
Hay veneno y jazmín en su tinta. Aproximación a la poesía de José Agustín Goytisolo. Barcelona: Anthropos, 1988
La obra poética de Carlos Barral. Barcelona: Península, 1990
(Ed.) Carlos Barral. Diarios (1957-1988). Madrid: Musnih, 1993
(Ed.) Carlos Barral. Poesía Completa. Barcelona: Lumen, 1998
(Ed.) José Agustín Goytisolo. Poesía. Madrid: Cátedra, 1998
(Ed.) Jaime Gil de Biedma. Las personas del verbo. Barcelona: Círculo de lectores, 1993