Ponç Pons .

Ponç Pons (Menorca, 1956). Lector precoç, a l'edat de deu anys va començar a escriure poemes i va descobrir que la Literatura havia de ser la seva única destinació vivible. És llicenciat en Filologia Hispànica i catedràtic de Literatura Catalana.

"Illòman" declarat, es considera "menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos" i afirma: "Ser menorquí és ser estranger pertot / Ser menorquí és una malaltia". La seva obra, plena de referències culturals i reflexions ecolingüístiques, ha estat reconeguda amb els premis més prestigiosos, entre ells el Ciutat de Palma - Joan Alcover, el Josep Maria Llompart de la Crítica, el Carles Riba i el de la Crítica de l'Associació d'Escriptors.

Considerat com el millor poeta menorquí del segle XX, escriu a mà i envoltat d'espelmes a la caseta de pedra d'un terreny anomenat Sa Figuera Verda, al mig del camp.

Bibliografia seleccionada

POESIA
Al Marge. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1983
Lira de Bova. Manacor: Col. Tià de Sa. Real, 1987
Desert encès. Barcelona: Quaderns Crema, 1989
On s’acaba el sender. Barcelona: Ed. 62, 1995
Estigma. Barcelona: E. 62, 1995
El salobre. Barcelona: Proa, 1997
Abissínia. Barcelona: Columna, 1999
Pessoanes. Alzira: Bromera, 2003

NARRATIVA
Vora un balcó sota un mar inaudible. Palma de Mallorca: Moll, 1981
El drac Basili. Palma de Mallorca: Moll, 1992
Memorial de Tabarka. Barcelona: Cruïlla, 1993
Entre el cel i la terra. Barcelona: La Galera, 1993
Miquelet el futbolista. Palma de Mallorca: Moll, 1992
El vampiret Draculet. Barcelona: Cruïlla, 1994
L'hivern a Belleville. Barcelona: Cruïlla, 1994.
El rei negre. Barcelona: La Galera, 2002