Isidor Marí.

Isidor Marí i Mayans (Eivissa, 1949) va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona.

Va iniciar la seva carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears (1972-1980), on va dirigir el Departament de Llengua i Literatura Catalanes i va intervenir directament en la incorporació de la llengua catalana al sistema educatiu de les Balears.

Les seves primeres publicacions tracten de cultura popular --especialment la cançó i la música d'Eivissa i Formentera-- i de diferents aspectes d'història cultural, com ho demostren els llibres La nostra pròpia veu (1984), sobre la literatura catalana a Eivissa i Formentera, escrit en col·laboració amb Jean Serra, i El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991), elaborat amb Guillem Simó. Posteriorment, la seva activitat s'ha centrat en la sociolingüística i la planificació lingüística.

De 1980 a 1996, va treballar en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a cap del Servei d'Assessorament Lingüístic (1980-88) i com a subdirector general de Política Lingüística (1989-96). Entre d'altres projectes, va promoure el curs "Digui, digui..." y el Centre de Terminologia TERMCAT, que va dirigir de 1988 a 1997. També va ser el coordinador i editor de les actes de l'Àrea de Lingüística Social del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986).

Des de 1989 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans -la primera institució acadèmica catalana--, de la qual actualment és secretari. Va participar activament en el procés d'elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics (Barcelona, 1996: http://www.linguistic-declaration.org/ ), del qual va ser coordinador del comitè científic. L'any 1996 es va incorporar a la Universitat Oberta de Catalunya com a director dels Estudis d'Humanitats i Filologia.

És un dels promotors de la xarxa Europa Diversa ( www.europadiversa.org ), ha participat a la Convenció Catalana per al futur de la Unió Europea ( http://www.infoeuropa.org/convenciocatalana/ ) i ha col·laborat en el Llibre Blanc del Patronat Pro Europa L'ampliació de la Unió Europea: efectes a Catalunya ( http://www.infoeuropa.org/catala/Publicacions/llibre_blanc.htm ).

Altres llibres seus són: Un horitzó per a la llengua (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996), La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX) (2001) i Una política intercultural per a les Balears? (2002).