Romà Gubern (Barcelona, 8-8-1934), Doctor en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1980), ha treballat com a investigador convidat al Massachusetts Institute of Technology (1971-72) i ha estat professor d'Història del Cinema a la University of Southern Califòrnia (Los Angeles) i el Califòrnia Institute of Technology (Pasadena) (1975-77), a més de la Venice International University (Itàlia, setembre-desembre de 1998) i director de l'Institut Cervantes a Roma (1994-95). Ara és Catedràtic de Comunicació Audiovisual a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (des de 1983), de la qual també ha estat Degà (1987-88). Ha estat president de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema (1990-95), és membre de la Association Française pour la Recherche sud l´Histoire du Cinéma, de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, de la Societat Catalana de Comunicació, del Patronat del Teatre Lliure de Barcelona, de la Nova York Academy of Sciences, de la American Association for the Advancement of Science i del Comitè d'Honor de la International Association for Visual Semiotics. Membre fundador de l'Escola de Comunicació i Disseny Eina (Barcelona) el 1967 i de l'Institut del Cinema Català el 1975. Medalla de la Universitat Politècnica de València el 1986, jurat de la Bienal de Venècia en 1986, Oficial de la Ordre des Palmes Académiques (França, 1994), professor honoris causa de la Universitat de Lima (1995) i medalla de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema (2004).

Llibres publicats

La televisión (1965), Historia del cine (1969), Godard polémico (1969), La novela criminal (1970), El lenguaje de los comics (1972), Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), Cine contemporáneo (1974), Literatura de la imagen (1974), Homenaje a King Kong (1974), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1975, en col.laboració amb Domènec Font, Premio del Círculo de Escritores Cinematográficos), El cine español en el exilio 1936-1939 (1976), Cien años de cine (Premio de la Semana del Libro de Cine de Santander, 1976), "Raza": un ensueño del general Franco (1977), El cine sonoro en la II República (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, en colab. amb Joan Prat), Carlos Saura (1979), El ferrocarril en el cine (1980), La censura: función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo (1981), La guerra de España en la pantalla. De la propaganda a la historia (1986), El simio informatizado (Premio Fundesco, 1987), La mirada opulenta. Exploración de la iconosfera contemporánea (1987), La caza de brujas en Hollywood (1987), El discurso del comic (1988, en colab. amb Luis Gasca), Los cómics en Hollywood. Una mitología del siglo XX (1988, en colab. con Javier Coma), La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas (1989), Melodrama. El placer de llorar (1991), Espejo de fantasmas. De John Travolta a Indiana Jones (1993), Benito Perojo. Pionerismo y supervivencia (Premi Film-Historia a Espanya, 1994; Premi Jean Mitry a França, 1995), Del bisonte a la realidad virtual. La escena y el laberinto (1996, Finalista del Premio Nacional de Literatura), Medios icónicos de masas (1997), Viaje de ida (1997), Proyector de luna. La Generación del 27 y el cine (1999), El Eros electrónico (2000), Máscaras de la ficción (2002), Val del Omar, cinemista (2004) i Patologías de la imagen (2004).

Argumentista i guionista de cinema i de televisió

Amb els següents títols: Brillante porvenir (1964) de Vicente Aranda, Mañana será otro día (1966), España otra vez (1968), Un invierno en Mallorca (1969), La vieja memoria (1977, Premio de la Federación Internacional de Crítica de Prensa Cinematográfica), La campanada (1979), Dragon Rapide (1986) i El llarg hivern/El largo invierno (1991, Premi de la Generalitat de Catalunya), i Niños de Rusia (2001) els vuit films de Jaime Camino, Raza, el espiritu de Franco (1977) de Gonzalo Herralde, Ensalada Baudelaire (1978) de Leopoldo Pomés y Espérame en el cielo (1987) de Antonio Mercero. Per a Televisión Española ha treballat en les sèries: Los años vividos (1991, Premio Ondas), Colón y la era de los descubrimientos (set capítuls, 1990-92), Amar el cine (1994), Sombras y luces (1995) i El ojo y la palabra. La Generación del 27 y el cine (sis capítuls, 2001-02).