Catàleg de l'exposició.

Aquesta exposició retrospectiva d'Antoni Tàpies (Barcelona, 1923) inclou més d'un centenar d'obres que daten des dels anys quaranta fins l'actualitat. A través de pintures, objectes i escultures, aquesta mostra, la més completa realitzada fins el moment, proposa una exploració de la naturalesa material de l'obra de Tàpies com a principi fonamental per a entendre la seva influència i la seva posició en la història de l'art contemporani. Algunes de les obres incloses eren fins ara poc conegudes per al públic, en pertànyer a col·leccionistes privats que en comptades ocasions les havien deixat per a exposicions.

L'exposició es va inaugurar el mes de febrer de 2004 en el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA ) i, després, des del 4 de juny al Museu Patio Herreriano de Valladolid. Es tracta d'una coproducció del Ministeri d'Afers exteriors a través de la Societat Estatal per a l'Acció Cultural en l'Exterior, SEACEX, integrat en el programa "Art Espanyol per a l'Exterior" que permetrà que l'exposició es traslladi a importants museus internacionals al llarg del 2004 i 2005. L'exposició suposa un destacat treball d'investigació del comissari i director del MACBA, Manuel Borja-Villel, per a revisar la seva obra i llegir-la des del present

Si s'hagués d'assenyalar amb un únic element l'aportació d'Antoni Tàpies a l'estètica del segle XX, hauria de fer-se referència al tractament especial que va donar als materials, a la seva constant recerca de la pròpia materialitat de l'obra d'art. Tàpies va desenvolupar aquest aspecte fonamentalment a través de les denominades pintures matèriques, caracteritzades per superfícies de textures denses i pintades en una limitada gamma de colors, en què predominen els ocres, grisos i marrons i que presenten una aparença de mur. El que l'artista pretén és que l'espectador percebi la matèria en un estat de moviment i canvi constants, un estat que s'oposa a la fragmentació i compartimentalització del món contemporani.

Situat a cavall de dos móns - un lligat a les avantguardes històriques de la primera meitat del segle, i l'altre que obria camins cap a noves pràctiques artístiques, lligades a l'activitat i al procés -, l'obra de Tàpies segueix sent pertinent en els nostres dies a causa de la seva ambigüitat radical. En totes les seves manifestacions, sigui pintura, assemblage, ceràmica o obra gràfica, la producció de Tàpies sempre manté una tensió entre els aspectes objectuals i materials de la mateixa (les seves pintures són alhora pintures i objectes, i les seves escultures són alhora objectes i pintures) i els pròpiament compositius.

Des de molt aviat, el treball de Tàpies es va associar a l'informalisme, sent objecte, durant dècades, d'interpretacions estereotipades i llocs comuns. Però, lluny de constituir un repertori de gestos més o menys espontanis capturats en el llenç, les seves obres revelen una estricta lògica interna, la naturalesa de la qual escapa a les anàlisis formalistes i disquisicions hagiogràfiques. Aquestes lectures han estat tant més incongruents puix que els esforços de l'artista anaven dirigits a revelar i explorar els problemes i relacions de la pintura més que a solucionar-los. Tàpies no buscava tant un llenguatge pictòric real com la seva confrontació; i més que parlar del triomf de la pintura moderna ho deuríem fer de la seva impossibilitat.

A pesar de la centralitat que l'obra d'Antoni Tàpies ha tingut i, sens dubte, encara té en l'art i la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, aquesta se'ns presenta encara avui com a segrestada sota el deixant generat al voltant del propi personatge. Aquesta mostra proposa explorar la naturalesa material de l'obra de Tàpies, com principi fonamental per a situar-lo en la història de l'art contemporani, i analitzar els motius pels quals la seva presència ha estat tan constant i obsessiva en l'art català des dels anys cinquanta fins l'actualitat.