Jaume Bach .

Jaume Bach Núñez neix a Sabadell el 1943. Estudia a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Es gradua el 1969 i imparteix classes des de 1972. Obté el títol de Doctor en Arquitectura el 1991, i és Professor Titular d'aquesta escola des de 1998. De 1965 a 1966 treballa com col·laborador en l'estudi de MBMi entre 1967 i 1968 en l'estudi de Corretja i Milà. El 1976 funda Bach-Mora arquitectes, i el 1998 Bach arquitectes, S.L .

Ha impartit classes de Composició i Projectes. Actualment, és el coordinador de l'Aula PFC, president del tribunal de convalidació de títols estrangers i membre del Tribunal Final de Carrera de l'ETSAB. Ha estat professor visitant a Urbino, Hannover i Dublín.

Ha impartit nombrosos seminaris i conferències a Espanya, Alemanya, Àustria, França, Holanda, Itàlia, Eslovènia, Anglaterra, Irlanda, Finlàndia, Portugal, Romania, Estats Units, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Xile i en la Federació de Rússia .

La seva obra ha estat exposada a diverses ciutats d'Espanya, a París (1981), Europalia Brussel·les (1985), Biennal de París (1985), Burdeos (1985), The Architectural League of Nova York (1986), Atenes (1986), Rotterdam (1986), Santiago de Xile (1987), Biennal de Buenos Aires (1987, Medalla d'or), Museu d'Art Contemporani de Caracas (1989), Tòquio (1989), París (1990), Deutsche ArkitekturMuseum, Frankfurt (1991), Bolonya (1991), Bagneux (1991), Basilea (1992), Florència (1992), Viena (1992), Xicago (1993), Biennal de Olinda, Brasil (1994), Biennal de Buenos Aires (1995), Expotecnia Nova Delhi (1997), Galeria AEDES,Berlín (1997-98), Essen Deubau (1998), Città Emilia, Itàlia (1998), Biennal de Buenos Aires (1998), León, Mèxic (2000), Asti, Itàlia (2001), Buenos Aires (2001).

Ha rebut nombroses distincions entre les quals hi ha diversos premis FAD: 1982 (Estació de Muntaner), 1987 (Escola Jujol), 1988 (Caves Raventós i Blanc), 1989 (Centre Cultural la Caixa, Palau Macaya); FAD de l'opinió: 1981 (Casa Olèrdola), 1982 (Estació de Muntaner), 1987 (Escola i Porxos Jujol), 1988 (Caves raventós i Blanc); finalista en diverses ocasions: 1981 (Casa Olèrdola), 1982 (Grup Escolar l´Alzina), 1984 (Menció Especial Estació de Bellaterra), 1986 (CAP Sant Vicenç dels Horts), 1987 (Centre d'iniciatives i experimentació, Parvulari Torre Balldovina) i 1988 (Planta 5a del COAC), 1989 (Poliesportiu de Gràcia), 1990 (Ampliació Clínica Corachán), 1991 (Estadi Olímpic d'Hoquei Herba de Terrassa), 1993 (Estació de Sabadell), 1997 (Institut d'Ensenyament Secundari en Mollet), 2000 (Illa Fleming); seleccionat en diverses ocasions: 1987 (Habitatges Ca Gasset, Casa a Sant Gervasi), 1988 (Escola d'Enologia i Viticultura Mercè Rossell), 1990 (Planta incineradora de Tarragona), 1991 (Estació de Ca Ros), 1992 (Central Telefònica en la Vila Olímpica), 1998 (Illa Metalco), 2000 (Fàbrica i oficines Caposa), 2001 (Habitatges en Plaça Cerdà), 2004 (Edifici Banc Sabadell Landscape); i nominat en FAD i Premi Europeu Pavelló Mies van der Rohe; i premis de disseny Delta de Plata ADI FAD 1984 (Passos de control estacions dels FFCC de la Generalitat de Catalunya), i selecció ADI FAD 1986 (Jardinera Barcina). Té també diversos "Brunnel Commendation" que atorga la International Awards for Outstanding Visual Design in Public Railway Transport: en 1989 (Utrecht), 1992 (Madrid), 1994 (Washington), 1998 (Madrid).