Arts
Escèniques, Musicals i Audiovisuals
a Catalunya
Teatre: En el
2003, Catalunya va obtenir el major
increment d’Espanya
en nombre d’espectadors, un
17%, en passar dels 1.903.757 de
2002 als 2.234.890 de 2003. Catalunya
ocupa la segona posició a
Espanya en nombre d’espectadors
al teatre (2.234.890). Por davant
està Madrid (2.972.385). La
despesa anual per habitant en teatre és
de 4,66 euros.
Dansa: Ocupa el tercer lloc en
nombre d’espectadors darrera de Madrid
i Andalusia. Òpera i Sarsuela:
Catalunya és
la primera en nombre de funcions
i d’espectadors de gènere
líric (434), seguida per Madrid
(315).
Música clàssica: Va
guanyar un 10,7 % d’espectadors
a Catalunya en relació al
2002, mentre que en el conjunt d’Espanya
patia un retrocés del 8,4
%. L’evolució positiva
de la recaptació és
del 23 %. Entre les cinc principals
sales i auditoris d’Espanya
està L’Auditori de Barcelona
(2º), el Palau de la Música
de Barcelona (3º) i el Liceu
de Barcelona (només per a
concerts 4º).
Música popular: En nombre
d’espectadors, és la
segona més alta d’Espanya,
només superada per Andalusia.
La recaptació fou la més
alta a Espanya.
Entre els vint primers escenaris
d’Espanya, segons el nombre
d’assistents i el volum de
recaptació, figuren vuit espais
de Barcelona: El Gran Teatre del
Liceu (2º lloc, només
per davall del Teatro Lope de Vega
de Madrid-El fantasma de l’Òpera)
, el Victòria Teatre (9º),
el Teatre Tívoli (13º),
el Poliorama (14º), El Condal
Teatre (15º), Teatre Novedades
(16º) i el Teatre Nacional de
Catalunya (18º).
En la línia de l’evolució general
de la resta d’Espanya, Catalunya
va experimentar un increment dels
espectadors globals que assistiren
als muntatges de totes les arts
escèniques i va arribar als 2,77 milions el
2003, davant els 2,46 milions de
2002 (EFE). Catalunya és la
segona àrea espanyola en nombre
de representacions, de espectadors
i de recaptació pel que fa
referència a arts escèniques,
per darrera de Madrid. És
la primera en nombre de sales amb
408, seguida de la Comunitat Valenciana
amb 384.
Música enregistrada: El mercat
discogràfic es troba en recessió a
tot el món. L’increment
de l’índex de pirateria
a Barcelona, que va passar del 10%
de 2002 al 23,1 % de 2003, se situa
lleugerament per damunt de la mitjana
espanyola. Cinema: L’assistència
al cinema a Catalunya mostra la
tendència a la baixa que
s’observa a Espanya en els
darrers anys encara que, amb 28,4
milions d’espectadors el
2003, se situa al capdavant, seguida
per Madrid amb 26,8 milions d’espectadors.
No obstant això, el descens
ha estat petit, del 1,4 %. Obté la
primera posició en recaptació.
Catalunya, amb 778 pantalles, és
la zona d’Espanya que disposa
del millor parc cinematogràfic
(a més, representa un increment
del 3,5 en relació a les
751 pantalles del any 2002). Presenta
la segona freqüència
d’assistència més
elevada: 4,2 pel•lícules
per habitant i any (darrera de
Madrid amb 4,7).
(Dades de
l’Anuari 2004 de
la Societat General d’Autors
i Editors –SGAE sobre una
població a Catalunya de
6 milions d’habitants). Mitjans de comunicació
El sistema de mitjans de comunicació audiovisuals
a Catalunya –amb 900 municipis
i 6 milions d’habitants- és
especialment particular ja que
posseeix una xarxa important en
quantitat i qualitat. Des de l’inici
de la democràcia, aquests
mitjans han exercit un paper determinant
en la recuperació social
de la llengua catalana.
Segons els registres de mitjans
que existeixen en aquests moments,
el panorama és el següent:
Televisió: Hi ha tres televisions
públiques de cobertura catalana –de
la mateixa corporació- que
emeten en català. A més,
la televisió pública
espanyola fa desconnexions diàries
en català.
Les televisions privades estatals
han tingut desconnexions puntuals
en català
Paral•lelament, a Catalunya
hi ha un centenar de televisions
locals que emeten total o parcialment
en català.
Ràdio: El panorama de la
ràdio a Catalunya és
el següent:
• 4 canals públics – d’una
mateixa corporació- que emeten
per tota Catalunya en català.
• 2 canals públics –de
dos corporacions distintes- que emeten
per tota Catalunya en català.
• 2 ofertes de ràdio
privada generalista (les dues tenen
també oferta musical) que
emet en català.
La resta de l’oferta privada
estatal fa desconnexions puntuals
en català.
Hi ha 200 emissores locals públiques
que emeten parcial o totalment
en català.
Noves Tecnologies
El català ocupa el número
23 (estudi Vilaweb 2003) a l’ordre
d’idiomes utilitzats en Internet.
Veure
Xifres de l'industria cultural
catalana 
|