español | english      
 
INFORMACIÓ GENERAL
   INTRODUCCIÓ
   TURISME
MAPA CULTURAL
   LA CULTURA A CATALUNYA
   XIFRES CULTURALS
LA LLENGUA
   EL CATALÀ
   HISTÒRIA DEL CATALÀ
   EL CATALÀ A EUROPA
   LECTORATS
   ENLLAÇOS
Catalunya> Xifres culturals
XIFRES CULTURALS
 
 

Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals a Catalunya

Teatre: En el 2003, Catalunya va obtenir el major increment d’Espanya en nombre d’espectadors, un 17%, en passar dels 1.903.757 de 2002 als 2.234.890 de 2003. Catalunya ocupa la segona posició a Espanya en nombre d’espectadors al teatre (2.234.890). Por davant està Madrid (2.972.385). La despesa anual per habitant en teatre és de 4,66 euros.

Dansa: Ocupa el tercer lloc en nombre d’espectadors darrera de Madrid i Andalusia.

Òpera i Sarsuela: Catalunya és la primera en nombre de funcions i d’espectadors de gènere líric (434), seguida per Madrid (315).

Música clàssica: Va guanyar un 10,7 % d’espectadors a Catalunya en relació al 2002, mentre que en el conjunt d’Espanya patia un retrocés del 8,4 %. L’evolució positiva de la recaptació és del 23 %. Entre les cinc principals sales i auditoris d’Espanya està L’Auditori de Barcelona (2º), el Palau de la Música de Barcelona (3º) i el Liceu de Barcelona (només per a concerts 4º).

Música popular: En nombre d’espectadors, és la segona més alta d’Espanya, només superada per Andalusia. La recaptació fou la més alta a Espanya.
Entre els vint primers escenaris d’Espanya, segons el nombre d’assistents i el volum de recaptació, figuren vuit espais de Barcelona: El Gran Teatre del Liceu (2º lloc, només per davall del Teatro Lope de Vega de Madrid-El fantasma de l’Òpera) , el Victòria Teatre (9º), el Teatre Tívoli (13º), el Poliorama (14º), El Condal Teatre (15º), Teatre Novedades (16º) i el Teatre Nacional de Catalunya (18º).

En la línia de l’evolució general de la resta d’Espanya, Catalunya va experimentar un increment dels espectadors globals que assistiren als muntatges de totes les arts escèniques i va arribar als 2,77 milions el 2003, davant els 2,46 milions de 2002 (EFE). Catalunya és la segona àrea espanyola en nombre de representacions, de espectadors i de recaptació pel que fa referència a arts escèniques, per darrera de Madrid. És la primera en nombre de sales amb 408, seguida de la Comunitat Valenciana amb 384.

Música enregistrada: El mercat discogràfic es troba en recessió a tot el món. L’increment de l’índex de pirateria a Barcelona, que va passar del 10% de 2002 al 23,1 % de 2003, se situa lleugerament per damunt de la mitjana espanyola.

Cinema: L’assistència al cinema a Catalunya mostra la tendència a la baixa que s’observa a Espanya en els darrers anys encara que, amb 28,4 milions d’espectadors el 2003, se situa al capdavant, seguida per Madrid amb 26,8 milions d’espectadors. No obstant això, el descens ha estat petit, del 1,4 %. Obté la primera posició en recaptació.
Catalunya, amb 778 pantalles, és la zona d’Espanya que disposa del millor parc cinematogràfic (a més, representa un increment del 3,5 en relació a les 751 pantalles del any 2002). Presenta la segona freqüència d’assistència més elevada: 4,2 pel•lícules per habitant i any (darrera de Madrid amb 4,7).

(Dades de l’Anuari 2004 de la Societat General d’Autors i Editors –SGAE sobre una població a Catalunya de 6 milions d’habitants).

Mitjans de comunicació

El sistema de mitjans de comunicació audiovisuals a Catalunya –amb 900 municipis i 6 milions d’habitants- és especialment particular ja que posseeix una xarxa important en quantitat i qualitat. Des de l’inici de la democràcia, aquests mitjans han exercit un paper determinant en la recuperació social de la llengua catalana.

Segons els registres de mitjans que existeixen en aquests moments, el panorama és el següent:

Televisió: Hi ha tres televisions públiques de cobertura catalana –de la mateixa corporació- que emeten en català. A més, la televisió pública espanyola fa desconnexions diàries en català.
Les televisions privades estatals han tingut desconnexions puntuals en català
Paral•lelament, a Catalunya hi ha un centenar de televisions locals que emeten total o parcialment en català.

Ràdio: El panorama de la ràdio a Catalunya és el següent:

• 4 canals públics – d’una mateixa corporació- que emeten per tota Catalunya en català.
• 2 canals públics –de dos corporacions distintes- que emeten per tota Catalunya en català.
• 2 ofertes de ràdio privada generalista (les dues tenen també oferta musical) que emet en català.

La resta de l’oferta privada estatal fa desconnexions puntuals en català.
Hi ha 200 emissores locals públiques que emeten parcial o totalment en català.

Noves Tecnologies

El català ocupa el número 23 (estudi Vilaweb 2003) a l’ordre d’idiomes utilitzats en Internet.

Veure Xifres de l'industria cultural catalana fletxa


© Institut Ramon Llull 2004 | Contacte | Mapa web        Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
 Amb la col·laboració de: