 |
Però també és
possible visitar la Zona Volcànica
de la Garrotxa, la muntanya de
Montserrat, el massís del
Montseny i els Ports de Tortosa-Beseit,
o, a la zona més meridional, el massís
del Garraf, aspre, de terra gris i vermellós,
una terra on creixen els margallons, l’única
palmera autòctona
d’Europa.
Des de la frontera francesa es
perfila la Costa Brava, amb els
seus abruptes penya-segats, com
el Cap de Creus o el Massís
del Montgrí i el Cap de
Begur,
|
|
 |
| Amfiteatre de Tarragona
(Toni Vidal) |
les seves petites cales
de grava i extenses platges de
sorra com la badia de Roses o la
zona costanera entre L’Estartit
i Pals.
La capital catalana, Barcelona,
compta també, des
dels Jocs Olímpics, amb platges de sorra i
una important infrastructura turística que
comuniquen directament amb el nucli urbà.
I, una mica més al sud,
el massís calcari del Garraf, o les platges
de Sitges.
Patrimoni
Un viatge per Catalunya no pot deixar de banda el
seu variat i ric patrimoni que s’estén
per tot el territori. Bons exemples d’això són
la colònia
grega d’Empúries, a la Costa Brava,
juntament amb el poblat ibèric d’Ullastret;
la ciutat imperial de Tarraco –avui Tarragona–;
el monestir de Sant Pere de Rodes, el de Santa
Maria de Ripoll, els tres monestirs cistercencs
de Santa Maria de Poblet, Santes Creus i Vallbona
de les Monges, a més de la Seu d’Urgell
i Montserrat, un dels referents de la cultura catalana;
les catedrals de Girona, Barcelona, Tarragona,
Tortosa i Lleida, així com l'originalitat
i bellesa dels monuments dels segles XIX i XX,
d’estil modernista, corrent europeu
que va adquirir a Catalunya caràcters propis.
Barcelona és
la ciutat del món amb major nombre d’edificis
modernistes.
A Catalunya han estat declarats
patrimoni de la humanitat els monuments
següents: el Palau de
la Música
Catalana, l'Hospital de Sant Pau,
el Parc Güell, La Pedrera,
el Monestir de Poblet, la Tarraco
romana i la Vall de Boí.
Festes i tradicions
La geografia de Catalunya ofereix una àmplia varietat
de paisatges, notablement distinta d’una comarca a
l’altra, i les seves festes responen a aquesta rica
diversitat. Celebracions agrícoles i ramaderes, festes
de pescadors i marineres, festes majors de pobles i ciutats,
elements tots que configuren la identitat col•lectiva
l’origen de la qual sovint es remunta
a temps molt llunyans.
A les comarques de Tarragona es pot admirar
l’agilitat
i força dels castellers, que aixequen
espectaculars torres humanes. A Berga, la
festa de la Patum, una inoblidable celebració
on es barregen arrels paganes i cristianes.
O la Dansa de la Mort que recorre els carrers
del poble de Verges, a l’Alt Empordà,
cada Dijous Sant en record de les terribles
epidèmies medievals.
Un dels principals i més antics signes d'identitat és
probablement el foc: la vigília
de Sant Joan (24 de juny) s’encenen
grans fogueres a les places i carrers
de pobles i ciutats. Entre coets i focs
artificials, al ritme de la música
de la revetlla, els catalans celebren
el solstici d’estiu durant tota
la nit.
També existeix a Catalunya una
gran varietat de balls tradicionals,
que molts pobles han conservat zelosament:
la Dansa de Castellterçol o el
Ball del Ciri, per exemple, que tenen
lloc el darrer diumenge d’agost.
O les Danses de Vilanova que se celebren
el dimarts de Carnaval. I, per descomptat,
la sardana, un autèntic
fenomen dins del folklore universal,
en el qual segueix participant el poble
sencer a les seves places.
Esports
La pràctica esportiva és intensa a Catalunya,
on hi ha federacions de més de
50 especialitats i tota classe d’instal•lacions,
des dels 42 ports esportius per als aficionats
a la navegació, fins
als 36 camps de golf, i això sense
oblidar els aeroclubs, les estacions
d’esquí alpí i nòrdic,
dotats de tots els serveis necessaris,
i els esports d’aventura:
el ràfting, el piragüisme
i altres variants que aprofiten les aigües
braves, l’ala delta o la marxa
a cavall, que ajuden a descobrir paisatges
inèdits.
I, per descomptat, l’esport espectacle. La ciutat
de Barcelona és
la seu de dos grans equips de futbol
coneguts a tot el món
amb més d’un
segle d’antiguitat:
el Reial Club Esportiu Espanyol i el
Futbol Club Barcelona, el Barça,
amb un dels majors estadis del món,
més de 100.000 socis i un segle
d’antiguitat.
Gastronomia
La cuina catalana forma part de la
prestigiosa cuina mediterrània,
però té personalitat pròpia. A Catalunya
la cuina parteix de la trilogia bàsica del blat de
moro, l’oli i el vi, enriquida per les aportacions
d’Orient i del Nou Món i amb una tradició basada
no només en la pràctica quotidiana sinó també en
la tradició teòrica
que es remunta als segles medievals.
La cuina catalana viu un moment històric. Compta
amb alguns dels més prestigiosos restauradors del
món,
segons els guies i crítics
internacionals, com Ferran Adrià,
Joan Roca, Carme Ruscalleda, Santi
Santamaria o Carles Gaig.
Catalunya gaudeix d’una gran riquesa culinària,
avalada per la diversitat i qualitat dels productes de tota
nostra geografia, amb 11 DO (denominacions d’origen)
de vins, DOP (denominació d’origen protegida)
d’olis i altres productes com l’avellana de Reus
o la mantega i el formatge de l’Alt
Urgell i la Cerdanya.
Museus
A Catalunya hi ha més de 300 museus oberts al públic,
alguns dels quals conserven col•leccions
molt valuoses d’interès
universal, com és el cas
del Museu Nacional d’Art
de Catalunya, amb la millor col•lecció mundial
de pintura romànica i gòtica.
El museu creat per Salvador Dalí a Figueres, la seva
ciutat natal, és visita obligada, especialment el
2004 ja que se celebra l’Any Dalí, a més
del Centre de Cultura Contemporània, el centre de
exposicions CaixaForum, la Fundació Antoni Tàpies,
el Centre Cultural Caixa Catalunya “La Pedrera”,
el Museu d’Història de Catalunya, el Centre
d’Art Santa Mònica, el Museu d’Art Contemporani
de Barcelona, el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró o
el Museu Marítim, tots ells a Barcelona, o el Museu
de Montserrat, el Museu de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya a Terrassa, el Museu d’Art de Girona,
el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries
o el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el
Museu Episcopal de Vic, recentment restaurat, que acull una
important col•lecció d’art romànic
i gòtic i de prehistòria i història
antiga.
Teatre i música
Catalunya ha estat pionera en l’experimentació i
renovació de les manifestacions
teatrals, amb interessants
grups que han traspassat les
seves fronteres com La Fura
dels Baus o Comediants.
Per altra banda,
hi ha el Gran Teatre del
Liceu, que es va inaugurar el
1847 i que ha estat restaurat
recentment després d’un
incendi el 1994. Allà s’hi
han representat les millors òperes
del repertori universal. I el
Palau de la Música Catalana,
la sorprenent sala modernista
on se celebren interessants i
variades temporades de concerts
amb els millors intèrprets
i conjunts musicals.
Catalans
són Montserrat Caballé i
Josep Carreras, per exemple,
sense oblidar compositors i intèrprets
de la talla de Pau Casals. O
el moderníssim
Auditori, obra del reconegut
arquitecte Rafael Moneo, seu
també de l’Orquestra
Simfònica
de Barcelona i Nacional de Catalunya
(OBC) i que compta amb una sala
per a 2.200 espectadors i 260
m2 de escenari.
A l’estiu es duen a terme nombrosos festivals de
música,
com el de Peralada i concerts
a recintes monumentals o en indrets d’interès
artístic al llarg
de la geografia catalana.
Dossier de premsa complet de Catalunya Turisme
Més informació
Turisme de Catalunya
Gabinet de premsa i comunicació
Tel. +34 934 849 900
Fax +34 934 849 888
catalunya.turisme@gencat.net
www.catalunyaturismo.com
Copyright ©de les imatges Turisme
de Catalunya Arxiu Nacional de Catalunya
|
INTRODUCCIÓ
